lunes, 23 de junio de 2014

¿Café para todos?

¿Café para todos otra vez?

La 1a. transición (1975-1978) fue diseñada por obra y gracia de una connivencia participada por todos los que pusieron sus intereses en ello. Ahora nos estamos acercamos a la 2a. ¿Volverá a haber connivencia?

Muy relacionado con ello:
Con la llegada del nuevo monarca, Felipe VI, puede plantearse el siguiente movimiento:
- Que favorezca la celebración del referendum en Catalunya, en la fecha sabida por todos, a cambio que desde Catalunya no se contribuya a hacer largos los dientes en el debate sobre si monarquía o república. En este contexto de ciencia-ficción que propongo, el resultado del referendum no será todo lo claro que se esperaba. Alrededor de este hecho, antes de la celebración o después, el gobierno propone un pacto fiscal en el que Catalunya pueda tener dominio y control sobre sus finanzas (y etcétera).

Una hipotética respuesta insuficiente del Sí-Sí pro independencia puede dar lugar a que se conjeturen diversos escenarios futuros posibles:

- se acepta el pacto fiscal, el cual llevaría a que la independencia fuera "de facto".
- se acepta el pacto fiscal, pero el lobby españolista pone todas las trabas habidas y por haber. Ello da argumentos que confirman la evidencia del desencuentro.
- debido a esta última razón, los partidos políticos independentistas deciden dejar sus egos respectivos, el verdadero enemigo interior, y se plantean abrirse a una gran coalición ciudadadana en donde las siglas partidistas desaparecen, para presentarse a unas elecciones con un único punto en el programa: la independencia. 

De ser esta última la opción que acabe prevaleciendo, habrá ocurrido después del gran marrón colectivo que pende sobre nuestras cabezas y que tendrá lugar a finales del 2015 y primer semestre del 2016: el inicio del cierre de la crisis puede ser un  coletazo fuerte.
A final de 2016 acaba la presente legislatura en Catalunya. Ello da como resultado la proclamación de independencia en un proceso lo suficientemente dilatado y flexible, para que la transición sea lo menos traumática posible.
Entre unas cosas y otras, iremos llegando al 2020, un año de grandes cambios globales y locales.

A continuación, un documental sobre el "café para todos". Se dicen cosas interesantes, especialmente a partir del minuto 28...


2 comentarios:

Carlos Reyes Carmen Chacón dijo...

Els països són com les persones, quan més grans són, més els costa canviar, fins arribar a un punt en què pacticamente és impossible, únicament a l'abast d'éssers molt, molt evolucionats espiritualment; no és el cas.

1 - Espanya no negocia ni negociarà; mai, mai ho ha fet, ni ho farà, però segur que intenta fer trampes, "prometo, prometo .... et donaré això, allò" .... però pensant, "com són tontos s'ho empassaran", jo guanyo temps doncs estic en una situació de màxima debilitat i quan pugui, espero que aviat, i ells no siguin tan forts ni estiguin tan mobilitzats: "Ahir deia blanc ara diu negre" perquè per a ells quan cedeixen pensen sempre que "els has robat aprofitan-te de la seva debilitat"

2 - Europa no farà res ni s'implicarà, fins que es donin els fets consumats. Es bo.

3 - A partir del referèndum, estic segur que es farà. Entrem en un procés caòtic totalment fora de control, la qual cosa és bona, no mes per als pocs que són capaços de veure-ho com un regal per a la creativitat. Per tant, tranquils, és un procés que si alguna cosa té assegurada és la Independència de Catalunya.

4 - Jo crec que no reconeixeran el referèndum e intentaran ignorar-ho: prometo, prometo, prometo, (amb la boca petita).

5 - Catalunya prendrà les seves decisions unilaterals que ells intentaran fer-ho passar per cessions de la seva part, pacte fiscal, autogestió de recursos, seguretat social, ..... i quan la infraestructura de Catalunya estigui a punt, es proclamarà la independència, després d'unes eleccions o no.

6 - Finalment i no ho has comentat, el 2015 Espanya té eleccions parlamentàries, pot, estic segur que si, serà un cop per als dos partits tradicionals, Espanya entrarà en un altre procés caòtic, mes caos, més que la transició del franquisme, pot suposar la fi de la monarquia a principis de 2016. Una cosa semblant al que va succeir a Portugal amb la caiguda del règim de Salazar. No hi haurà ningú a l'altra banda amb qui negociar. Crec que la situacions pot guardar un cert paral·lelisme amb el que es va viure a Espanya amb la invasió dels francesos el 1808, situació d'abandonament total que propicià la Independència de prácticament totes les colònies d'Amèrica. "La España Buena y la España Mala (Antonio Turiel)".

7 - De les història aprenem, sol repetir-se. A Portugal, com a Egipte ara, després d'uns anys convulsos, absolutament revolucionaris, va tornar la dreta de sempre, els que estaven abans al poder. Els militars, amb ma de ferro, manen de nou a Egipte i és que com he dit al principi: els Països són com les persones, Quan més grans són, mes a els costa canviar, fins arribar a un punt en què pacticament és impossible. Però a l'intermedi Espanya anirà ja cami de la desintegració definitiva.

Jesús Gabriel Gutiérrez dijo...

ei, Carlos. Si de cas, quan ho penji a facebook... penja el teu comentari. Ho dic per que a facebook hi ha més interacció.
Mercis